EL XEQUERÉ

El xequeré és un instruments musical de percussió d'Àfrica, consisteix en una carabassa assecada amb closques cosides en una xarxa que la recobreix. Sol utilitzar-se molt en la música hausa de Nigèria. 

El xequeré està fet de les menudes carabasses que creixen sobre la terra. La forma de la carabassa determina el so de l'instrument. Un shekere es fa assecant la carabassa durant diversos mesos, llavors es treuen la polpa i les llavors. Després que és fregat, s'afegeix la xarxa amb les closques, així com el color. L'instrument és usat tradicionalment, encara que també s'utilitza per a la música popular. Quan es toca és sacsejat i/o colpejat contra les mans.

Mireu com es fa sonar i com sona!!!

QUADRES D'UNA EXPOSICIÓ

Quadres d'una exposició és una famosa suite de quinze peces musicals, composta per Modest Petrovich Mússorgski el 1874. Mússorgski va escriure l'obra per a piano, però possiblement és més coneguda per les distintes orquestracions i arranjaments d'altres músics i compositors. Mússorgski va compondre l'obra en commemoració al seu amic, l'artista i arquitecte Viktor Hartmann, que havia mort amb només 39 anys l'any anterior. El títol original de la suite fou Hartmann.

Si cliqueu sobre la imatge us durà a una activitat on treobareu alguns dels quadres més escoltats d'aquest compositor. És una Audició Activa on podreu anar veien imatges i escoltant la música representativa de cada quadre.

També podeu trobar més informació en l'enllaç següent.

INSTRUMENTS DE VENT

Hem estat treballant els instruments de vent o aeròfons, i hem descobert que a part de diferenciar-los pel seu so i pel seu material de construcció, els podem classificar segons la seva embocadura i la seva forma de fer-los sonar.

Per acabar d'entendre el sistema de les embocadures treballades aquí teniu un enllaç que ho explica molt bé.

ESTUDIEM FLAUTA

Comencem el segon trimestre i ho fem amb una cançó amb flauta molt divertida i molt fàcil. Perquè ens acostumem a tocar amb bases musicals i seguir un ritme clar, la podeu preparar amb la música que us deixo a continuació, sols cal que us aprengueu les notes i seguiu la música, us sortira genial!!

PARLEM DE LA FLAUTA

UN INSTRUMENT DIVÍ, SEGONS LA MITOLOGIA GREGA

La mitologia grega explica l'origen de a Flauta de Pan, al que també anomenen syrinx polycalama (siringa de moltes canyes), com a resultat de l'amor del deu Pan vers la nimfa Siringa.

La flauta de Pan,conegut també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un instrument de vent compost originalment d'un conjunt de tubs sonors ajuntats per diferents procediments, que produeix un so semblant al de la flauta travessera. Sovint s'utilitzen canyes, tapades per un extrem.

Arreu del món podem trobar una gran varietat de formes i variacions d'aquesta flauta. Els materials utilitzats per a la seva construcció són també molt variats. Independentment de la forma que prengui o de l'època històrica on hagi aparegut, totes aquestes flautes deriven d'un arquetipus comú: algunes canyes (canyes, bambús, etc) reunides per a confegir un instrument musical.

Trobem flautes de Pan a Europa, a Àsia, a Amèrica, a Oceania i a l'Àfrica. Aquestes flautes porten naturalment nombrosos noms diferents pel món i "Flauta de Pan" és només el nom genèric per al conjunt de les flautes que pertanyen a aquesta família d'instruments de ven.

LA FLAUTA DE BEC, UN INSTRUMENT ANTIC I MODERN

És un dels instruments més primitius i comuns en totes les grans civilitzacions. Amb la forma actual van arribar d'Àsia a Europa durant l'Edat Mitjana. Al segle XVI ja trobem famílies senceres de flautes, molt importants durant el renaixement i barroc.

Tub, generalment de fusta, que conté a l'extrem un bec o embocadura que s'adapta als llavis de l'instrumentista. Té un forat estret i rectangular a la part superior amb un bisell perquè xoqui el corrent d'aire, sortint part del doll a l'exterior i l'altre es dirigeixi amb força a dins del tub.

El cos de la flauta de bec, que fa la funció de caixa de ressonància, és un tub obert amb 8 forats, set a la part anterior i un a la posterior. Quan més forats es tapen més llarg és el recorregut de l'aire i per tant més greu és el seu so.

També trobem flautes de plàstic, bany, metall, terrissa... tot i que la majoria són fetes de fusta.