dilluns, 28 d’octubre del 2013

ELS PRIMERS INTRUMENTS

El lloc i el moment en què va néixer la música és un dels misteris de la història, però es creu que és tan remota com l'home i que va sorgir com una necessitat de l'home d'expressar els seus estats i emocions per mitjà d'una expressió sonora .
Es creu que la música i els instruments musicals van aparèixer per imitar alguns sons de la natura (cant de les aus, trons , etc .), o per comunicar-se amb els seus déus per mitjà de sons diferents al seu llenguatge en les seves creences religioses. Aquests sons els feien amb la veu i rústics instruments, així doncs, per exemple, per apaivagar la ira dels déus o per allunyar els esperits malignes cantaven, ballaven i feien tocs amb instruments primitius .

La idea de construir un instrument per a produir sons comença amb els sorolls o sons que l'home fa amb el seu propi cos: la veu, el xiulet, el xoc de palmes, el cop amb els peus a terra i el cop amb les mans sobre el tòrax, les cuixes i en altres parts del cos, són els primers antecedents dels instruments musicals.
Després, l'enginy humà va anar creant i desenvolupant una gran quantitat d'instruments que es van anar perfeccionant fins a aconseguir avui un nivell de gran qualitat tècnica i artística .

L'enorme varietat instrumental va provocar la necessitat d'establir un ordre o classificació, la més senzilla els divideix en tres grups: Instruments de Percussió, Instruments de vent i Instruments de corda (clicqueu aquí "Instruments Musicals"si en voleu saber més...).



JOCS I ALTRES CURIOSITATS

Aquí teniu un joc anomenat Orchestra, on heu de reconéixer el timbre dels instruments que la formen. Cliqueu a la imatge i se us obrirà una nova finestra. Per començar a jugar, heu de prèmer play, desprès start i reconéixer el so de l’instrument que sona. Si l’endevineu se us col.loca dins de l’escenari. Per continuar amb el següent instrument, cliqueu next. Al final, quan els heu endevinat tots, toquen un fragment sencer.



Us proposo també l'audició de la Guia d'orquestra per a joves de Britten, una obra creada amb clara intenció pedagògica que intentava acostar-se al món de l'orquestra presentant cadascun dels seus instruments. Us asseguro que us agradarà molt, a més, en cada fragment se us mostra la família de cada instruments que sona. A més, també teniu una activitat CLIC per tal de poder aprendre alguna coseta més sobre els instruments però d'una forma més divertida.





divendres, 25 d’octubre del 2013

D'ON SURTEN LES NOTES MUSICALS???

No és estrany que la música es presti al joc. I que la seva relació amb els jocs de paraules sigui tan estreta. Només cal anar a buscar l’origen del nom de les notes musicals que utilitzem avui dia.

Cap a l’any mil-i-poc un monjo italià anomenat Guido d’Arezzo (995-1050) va proposar el que ara es coneix amb el nom de “solmització”, és a dir, cantar les notes no amb qualsevol so o vocal sinó amb un nom. Per posar-hi nom va agafar un himne dedicat a Sant Joan Baptista i va iniciar cada línia de l’himne amb una nota diferent, en progressió ascendent grau per grau, de manera que a la primera síl·laba del primer vers li corresponia el so que ara coneixem com a do, a la segona línia el re i així successivament. El text és el següent, i a sota hi teniu el so amb què (més o menys) es devia cantar:



            Ut queant laxis

Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve poluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Quan cantaven aquest himne allargaven el so de la primera nota de cada línia i, per tant, pronunciaven una síl·laba. El resultat va ser que, per als set sons de l’escala occidental van quedar posats set noms: ut, re, mi, fa, sol, la, si (inicials de Sancte Ioannes). La proposta va tenir èxit i a poc a poc es va anar estenent especialment pels països llatins.

Guido d’Arezzo també és conegut per la invenció de la plantilla sobre la qual escrivim la música: el pentagrama. En realitat, ell va inventar el tetragrama (només amb quatre línies), però més endavant es va incorporar una línia més. De la mateixa manera, la nota “ut” va ser substituïda per “do”, que és més fàcil de pronunciar i es presta millor a la solmització (encara que als països francòfons encara ara es fa servir la denominació “ut”).

L’enigma que es planteja és el següent: ¿per què se li va dir “do” i no, per exemple, “ma” o “pi” o “lum” o vés a saber què?. Diuen que, segurament, “do” es refereix a deunostusenyó, és a dir Domine. Ja pot ser, però a mi sempre m’havia agradat més pensar que li van posar “do” en homenatge a Gui-do, autor de l’invent. La resposta a tot plegat, però, se’m va fer evident quan vaig descobrir que l’autor que va proposar el canvi de “ut” per “do” va ser el musicòleg italià Giovanni Battista Doni (1594-1647). Increïble! El senyor es deia Doni! Lògicament, a la nota en qüestió li va dir “do”, i si hagués volgut canviar-ne alguna altra, l’hauria anomenada “ni”. L’excusa del “Domine” li va venir molt bé, però no hi ha dubte que posant-li “do” a la nota, en Doni es va quedar a gust.

Per ser del tot precisos hem de dir que la nota “si” també va rebre aquesta denominació amb posterioritat a Guido. Però amb aquesta discussió entraríem en temes de teoria musical que no venen al cas. El que sí que és el cas és que l’origen del nom de les notes musicals es deu a un preciós acròstic sil·làbic: un joc com un altre que va tenir prou d’èxit.

Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:




Per aprendre una miqueta més i practicar amb el  nom de les notes us deixo un joc molt divertit...

divendres, 18 d’octubre del 2013

INSTRUMENTS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS

INSTRUMENTS ELÈCTRICS 
Els instruments elèctrics són aquells que necesiten el corrent elèctric per la seva amplificació. No disposen de caixa de ressonància natural. Els ja "clàssics" són la guitarra i el baix. Des de la dècada de 1980, però, altres instruments acústics, es van incorporant a aquesta família: el violí, el saxo, la gaita, el contrabaix, ...
Baix elèctric
      
        
               Baix Elèctric 


           
              Guitarra elèctrica

INSTRUMENTS ELÈCTRICS 

Els instruments electrònics són aquells els components dels quals són electrònics. Necessiten l'electricitat per produir el so, a més d'haver-se d'amplificar també amb components elctrònics. En aquesta família cal comptar-hi els ordinadors.


            

            Sampler


        
          Sintetizador amb teclat



           

         Teclat
ONES MARTENOT
L'instrument està format per un teclat, un altaveu i un generador de baixa freqüència. Les ones Martenot és un instrument monofónico, és a dir que no produeix notes simultànies. Quan es pressiona una tecla només pot produir-se un únic so.

          

Ones Martenot

L'ÈTNIA ZULÚ

Sud-àfrica acull nombroses ètnies singulars , potser l'ètnia Zulu sigui una de les més conegudes . El poble Zulu és un gran defensor de la seva cultura i tradició (a continuació en aquest vídeo veurem un ball típic), que ha lluitat contra vent i marea per no ser ciutadans de segona classe i per tenir les seves terres ancestrals .
Potser el personatge més rellevant i conegut del poble Zulu és Shaka Zulu , el rei Zulu que va transformar una tribu a la nació més guerrera d'Àfrica. Un poble en el qual les dones s'encarreguen de l'agricultura, les tasques de la llar, la cria dels nens, mentre que els homes es dediquen més a la gandería ia defensar el seu territori
Aquests Zulu que ballen en aquest vídeo són d'una zona molt propera a Isandhlwana a la província de KwaZulu - Natal (Sud-àfrica), el lloc on es va lliurar la sagnant batalla d'Isandhlwana en la guerra Anglo - Zulu. Aquesta va ser la primera derrota de l'exèrcit britànic a l'Àfrica .
Els descendents d'aquells guerrers ens regalen avui aquest ball pròpiament Zulu.


dilluns, 14 d’octubre del 2013

PARLEM DE DIRECTORS D'ORQUESTRA

La feina d'un director/a d'orquestra és difícil, bé, difícil, difícil no, més aviat de responsabilitat i que requereix molta dedicació. Us heu fixat que dels músics també se'n diu intèrprets, això és perquè allò que fa el músic quan llegeix una partitura és interpretar allò que a través de la notació escrita el compositor volia expressar. Doncs, de fet, aquesta és la missió principal del director, fer que el conjunt de tots els instruments que componen l'Orquestra transmeti el més fidelment possible allò que el compositor volia expressar.

Com que tots els músics han portat els seus instruments, els directors/es no són menys i també tenen les seves pròpies eines les quals utilitzen per a la seva tasca: la batuta, el diapasó i el metrònom (ja els coneixerem en una altra ocasió).

Per veure bé la tasca d'un director hem vist dos videos, els primer ens mostra els més grans directors de la història de la música, i el segon els directors més divertits que hem pogut trobar...




Us deixo també un joc divertit per ser directors d'orquestra en un dia, espero que us ho passeu molt bé!!!

Director de orquesta

divendres, 4 d’octubre del 2013

EL TRENCANOUS

El Trencanous és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski i explica un conte de Nadal. La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents...



A la pestanya destinada a AUDICIONS, podeu trobar tota la música de "El Trencanous" de Piort Illtx Txaikovski, espero que us agradi.

LA IMPROVITZACIÓ

La improvisació en la música es manifesta en una multiplicitat de situacions i modalitats. És una pràctica força viva en l’actualitat i amb unes profundes arrels històriques que li permeten assumir significats socials i valors artístics molt diferents. Aquest llibre és una introducció a la creació extemporània a partir de sis situacions exemplars: els cants improvisats, les llibertats d’orgue, el virtuosisme dels intèrprets, el jazz, la improvisació total i l’educació musical. L’autor presenta com s’entén la improvisació en aquests àmbits i algunes de les interpretacions que s’hi han associat per comprendre més en profunditat les actituds i els valors que s’hi manifesten. Una comprensió necessària per apropar-nos a una pràctica social perfectament integrada en les músiques del nostre entorn, tant actual com del passat.



Si voleu saber una miqueta més us deixo un enllaç amb molta informació sobre la Improvització Musical: