Ja arriba el Nadal i hem d'estar tots ben preparats i preparades, i com fer-ho millor que aprenent-nos les Nadales que aquest any us proposo. És un recull diferent i divertit, i espro que us agradi tant a petits com als més grans de la casa.
Aquí podeu escoltar totes les Nadales que aquest any farem a l'escola, les teniu amb lletra o només amb música, com vosaltres vulgueu:
Ara us deixo les lletres perquè pogueu anar practicant:
Aquesta és la llista de totes les Nadales d'aquest any, sols cal que cliqueu al damunt i us les podreu descarregar. A la llista també trobareu les instrumentacions amb les que cantarem l'últim dia davant de tota l'escola:
El lloc i el moment en què va néixer la música és un dels misteris de la història, però es creu que és tan remota com l'home i que va sorgir com una necessitat de l'home d'expressar els seus estats i emocions per mitjà d'una expressió sonora .
Es creu que la música i els instruments musicals van aparèixer per imitar alguns sons de la natura (cant de les aus, trons , etc .), o per comunicar-se amb els seus déus per mitjà de sons diferents al seu llenguatge en les seves creences religioses. Aquests sons els feien amb la veu i rústics instruments, així doncs, per exemple, per apaivagar la ira dels déus o per allunyar els esperits malignes cantaven, ballaven i feien tocs amb instruments primitius .
La idea de construir un instrument per a produir sons comença amb els sorolls o sons que l'home fa amb el seu propi cos: la veu, el xiulet, el xoc de palmes, el cop amb els peus a terra i el cop amb les mans sobre el tòrax, les cuixes i en altres parts del cos, són els primers antecedents dels instruments musicals.
Després, l'enginy humà va anar creant i desenvolupant una gran quantitat d'instruments que es van anar perfeccionant fins a aconseguir avui un nivell de gran qualitat tècnica i artística .
L'enorme varietat instrumental va provocar la necessitat d'establir un ordre o classificació, la més senzilla els divideix en tres grups: Instruments de Percussió, Instruments de vent iInstruments de corda (clicqueu aquí "Instruments Musicals"si en voleu saber més...).
JOCS I ALTRES CURIOSITATS
Aquí teniu un joc anomenat Orchestra, on heu de reconéixer el timbre dels instruments que la formen. Cliqueu a la imatge i se us obrirà una nova finestra. Per començar a jugar, heu de prèmer play, desprès start i reconéixer el so de l’instrument que sona. Si l’endevineu se us col.loca dins de l’escenari. Per continuar amb el següent instrument, cliqueu next. Al final, quan els heu endevinat tots, toquen un fragment sencer.
Us proposo també l'audició de la Guia d'orquestra per a joves de Britten, una obra creada amb clara intenció pedagògica que intentava acostar-se al món de l'orquestra presentant cadascun dels seus instruments. Us asseguro que us agradarà molt, a més, en cada fragment se us mostra la família de cada instruments que sona. A més, també teniu una activitat CLIC per tal de poder aprendre alguna coseta més sobre els instruments però d'una forma més divertida.
No és estrany que la música es presti al joc. I que la seva relació amb els jocs de paraules sigui tan estreta. Només cal anar a buscar l’origen del nom de les notes musicals que utilitzem avui dia.
Cap a l’any mil-i-poc un monjo italià anomenat Guido d’Arezzo (995-1050) va proposar el que ara es coneix amb el nom de “solmització”, és a dir, cantar les notes no amb qualsevol so o vocal sinó amb un nom. Per posar-hi nom va agafar un himne dedicat a Sant Joan Baptista i va iniciar cada línia de l’himne amb una nota diferent, en progressió ascendent grau per grau, de manera que a la primera síl·laba del primer vers li corresponia el so que ara coneixem com a do, a la segona línia el re i així successivament. El text és el següent, i a sota hi teniu el so amb què (més o menys) es devia cantar:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve poluti
Labii reatum
Sancte Ioannes
Quan cantaven aquest himne allargaven el so de la primera nota de cada línia i, per tant, pronunciaven una síl·laba. El resultat va ser que, per als set sons de l’escala occidental van quedar posats set noms: ut, re, mi, fa, sol, la, si (inicials de Sancte Ioannes). La proposta va tenir èxit i a poc a poc es va anar estenent especialment pels països llatins.
Guido d’Arezzo també és conegut per la invenció de la plantilla sobre la qual escrivim la música: el pentagrama. En realitat, ell va inventar el tetragrama (només amb quatre línies), però més endavant es va incorporar una línia més. De la mateixa manera, la nota “ut” va ser substituïda per “do”, que és més fàcil de pronunciar i es presta millor a la solmització (encara que als països francòfons encara ara es fa servir la denominació “ut”).
L’enigma que es planteja és el següent: ¿per què se li va dir “do” i no, per exemple, “ma” o “pi” o “lum” o vés a saber què?. Diuen que, segurament, “do” es refereix a deunostusenyó, és a dir Domine. Ja pot ser, però a mi sempre m’havia agradat més pensar que li van posar “do” en homenatge a Gui-do, autor de l’invent. La resposta a tot plegat, però, se’m va fer evident quan vaig descobrir que l’autor que va proposar el canvi de “ut” per “do” va ser el musicòleg italià Giovanni Battista Doni (1594-1647). Increïble! El senyor es deia Doni! Lògicament, a la nota en qüestió li va dir “do”, i si hagués volgut canviar-ne alguna altra, l’hauria anomenada “ni”. L’excusa del “Domine” li va venir molt bé, però no hi ha dubte que posant-li “do” a la nota, en Doni es va quedar a gust.
Per ser del tot precisos hem de dir que la nota “si” també va rebre aquesta denominació amb posterioritat a Guido. Però amb aquesta discussió entraríem en temes de teoria musical que no venen al cas. El que sí que és el cas és que l’origen del nom de les notes musicals es deu a un preciós acròstic sil·làbic: un joc com un altre que va tenir prou d’èxit.
Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:
Per aprendre una miqueta més i practicar amb el nom de les notes us deixo un joc molt divertit...
Els instruments elèctrics són aquells que necesiten el corrent elèctric per la seva amplificació. No disposen de caixa de ressonància natural. Els ja "clàssics" són la guitarra i el baix. Des de la dècada de 1980, però, altres instruments acústics, es van incorporant a aquesta família: el violí, el saxo, la gaita, el contrabaix, ...
Baix elèctric
Baix Elèctric
Guitarra elèctrica
INSTRUMENTS ELÈCTRICS
Els instruments electrònics són aquells els components dels quals són electrònics. Necessiten l'electricitat per produir el so, a més d'haver-se d'amplificar també amb components elctrònics. En aquesta família cal comptar-hi els ordinadors.
Sampler
Sintetizador amb teclat
Teclat
ONES MARTENOT
L'instrument està format per un teclat, un altaveu i un generador de baixa freqüència. Les ones Martenot és un instrument monofónico, és a dir que no produeix notes simultànies. Quan es pressiona una tecla només pot produir-se un únic so.
Sud-àfrica acull nombroses ètnies singulars , potser l'ètnia Zulu sigui una de les més conegudes . El poble Zulu és un gran defensor de la seva cultura i tradició (a continuació en aquest vídeo veurem un ball típic), que ha lluitat contra vent i marea per no ser ciutadans de segona classe i per tenir les seves terres ancestrals .
Potser el personatge més rellevant i conegut del poble Zulu és Shaka Zulu , el rei Zulu que va transformar una tribu a la nació més guerrera d'Àfrica. Un poble en el qual les dones s'encarreguen de l'agricultura, les tasques de la llar, la cria dels nens, mentre que els homes es dediquen més a la gandería ia defensar el seu territori
Aquests Zulu que ballen en aquest vídeo són d'una zona molt propera a Isandhlwana a la província de KwaZulu - Natal (Sud-àfrica), el lloc on es va lliurar la sagnant batalla d'Isandhlwana en la guerra Anglo - Zulu. Aquesta va ser la primera derrota de l'exèrcit britànic a l'Àfrica .
Els descendents d'aquells guerrers ens regalen avui aquest ball pròpiament Zulu.
La feina d'un director/a d'orquestra és difícil, bé, difícil, difícil no, més aviat de responsabilitat i que requereix molta dedicació. Us heu fixat que dels músics també se'n diu intèrprets, això és perquè allò que fa el músic quan llegeix una partitura és interpretar allò que a través de la notació escrita el compositor volia expressar. Doncs, de fet, aquesta és la missió principal del director, fer que el conjunt de tots els instruments que componen l'Orquestra transmeti el més fidelment possible allò que el compositor volia expressar.
Com que tots els músics han portat els seus instruments, els directors/es no són menys i també tenen les seves pròpies eines les quals utilitzen per a la seva tasca: la batuta, el diapasó i el metrònom (ja els coneixerem en una altra ocasió).
Per veure bé la tasca d'un director hem vist dos videos, els primer ens mostra els més grans directors de la història de la música, i el segon els directors més divertits que hem pogut trobar...
Us deixo també un joc divertit per ser directors d'orquestra en un dia, espero que us ho passeu molt bé!!!
El Trencanous és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski i explica un conte de Nadal. La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents...
A la pestanya destinada a AUDICIONS, podeu trobar tota la música de "El Trencanous" de Piort Illtx Txaikovski, espero que us agradi.
La improvisació en la música es manifesta en una multiplicitat de situacions i modalitats. És una pràctica força viva en l’actualitat i amb unes profundes arrels històriques que li permeten assumir significats socials i valors artístics molt diferents. Aquest llibre és una introducció a la creació extemporània a partir de sis situacions exemplars: els cants improvisats, les llibertats d’orgue, el virtuosisme dels intèrprets, el jazz, la improvisació total i l’educació musical. L’autor presenta com s’entén la improvisació en aquests àmbits i algunes de les interpretacions que s’hi han associat per comprendre més en profunditat les actituds i els valors que s’hi manifesten. Una comprensió necessària per apropar-nos a una pràctica social perfectament integrada en les músiques del nostre entorn, tant actual com del passat.
Si voleu saber una miqueta més us deixo un enllaç amb molta informació sobre la Improvització Musical:
Per petició de pares i mares, i sobretot dels alumnes i les alumnes que volen que el Festival surti genial, us deixo aquí les cançons que aquest any hem triat per fer "UN FESTIVAL MOLT MUSICAL".
Espero que us agradin i que pogueu practicar molt...
Aquest any el programa Fem Coral 2013 ens parla de la relació que tenen un ratolí informàtic i el seu amo, el qual el vol canviar per un de nou i més modern sense tenir en compte els sentiments. Tota la cantata parla de com es sent el ratolí i de com veu tot el que l'envolta, fins que acaba acceptant el que passa i es fa amic del nou ratolí.
Recordeu preparar els dibuixos pel cartell!!!
Us deixo les partitures que us vaig repartir, així com la música per a què pogueu practicar a casa i fer escoltar als pares i mares moltes vegades aquesta cantata tant original.
Aquest link us portarà a una pàgina on us podreu descarregar i escoltar les cançons del Fem Coral 2013, si no fos així ja mo'ho fareu saber i ho arreglo el més aviat possible.
Una orquestra simfònica és un conjunt instrumental. Dit d’una altra manera, una agrupació de músics en representació dels diferents instruments clàssics que existeixen, dirigits per un (o més) director/s, i que interpreten l’obra de manera conjunta.
La instrumentació pot variar molt en funció del criteri del compositor, així com el nombre total d’integrants de l’orquestra. Però si ens limitem al patró més corrent d’orquestra, només podem citar certs instruments, llistats a sota.
Caixa Bombo
Plats
Tam-Tam
Gong
Pandereta
Triangle
Glockenspiel
Campanes
Cròtals
Castanyoles
Xilòfon
Violí Viola
Violoncel
Contrabaix
Piano
Arpa
Clavicèmbal
Ara que ja saps quin són els instruments que componen l’orquestra pots mirar aquesta presentació que clicant a les 4 famílies d’instruments els pots visitar al detall un per un i saber com sonen cada un d’ells. Està en anglès.
Font:
ALGUNES ACTIVITATS:
Aquí tens un paquet d’activitats adreçades als alumnes de cicle mitjà per descobrir els instruments que formen l’orquestra simfònica. També és pretén que coneguin aquesta agrupació instrumental i que gaudeixen de l’audició musical i del reconeixement dels instruments.
Els alumnes i les alumnes de 6è hem treballat les difirents formes que tenim de fer música, ja sigui amb la veu, amb el cos o amb diferetns objectes que podem utilitzar com instruments.
Hem parlat del beat box que és l'habilitat d'imitar sons amb la boca, encara que també es fa servir com ha base rítmica del rap improvisat al carrer.
També hem comentat l'sctach que consisteix en vocalitzar paraules i síl.labes sense sentit tal com empleen els cantants de jazz que creen l'equivalent a un solo instrumental utilitzant únicament la veu.
Salts, girs i balls a ritme de percussió. Això és el que fan un grup d’artistes que barregen música, dansa, performans i percussió amb qualsevol cosa al seu abast i amb la millor arma per actuar: la improvisació.
