Des del CdA Pau Casals han preparat un projecte on proposen participar a tots els centres educatius de Catalunya. Nosaltres ens adherim a aquesta proposta ja que creiem que la música és un element importantíssim i bàsic per l’educació dels nostres alumnes.
La nostra intenció és explicar al món, que estimem la música, que és indispensable pel nostre dia a dia, que ens acompanya en molts moments importants del la vida i volem que continuï sent indispensable en l’educació dels nostres infants.
El pròxim dia 6 de juny, els nens i nenes de Primària, sortirem a les 11 al pati per cantar, juntament amb la resta d'escoles de Catalunya, aquesta preciosa cançó.
Aquí us deixem el videoclip de la cançó per a que pogeu practicar i la lletra per a que us la pogueu aprendre.
Els alumnes i les alumnes de 1r d'ESO hem començat a practicar una cançó amb flauta molt coneguda i molt fàcil. Es diu "Yellow Submarine" i és de The Beatles.
Aquí teniu la partitura amb la cançó original i la melodia per acompanyar la nostra flauta.
Ja s'acaba el curs i per celebra-ho, com cada any, ho fem amb el Festival de Final de Curs. Aquest any serà molt especial perquè és un Festival dedicat als paper i mames que, un Festival ple de música i ritme que ens portarà a la època dels 80.
Nosaltres ens ho estem passant molt bé practicant les coreografies i esperem que a vosaltres també us agradin i que us portin grans records.
Us deixem la llista de les cançons a veure que us sembla....
Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira...), així com la pròpia història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com a una unitat integrada. Des d'inicis del segle XX, els espectacles de teatre musical han estat simplement anomenats musicals.
Cada música té un ball i aquests són alguns dels representats a la unitat que estem treballant.
Ja ha arribat el moment de començar-nos a preparar pel Fem Coral 2014, que any es tracta d'"Un viatge esbojarrat" arreu del món. Partim d'una idea principal per endinssar-nos en una aventura que ens durà a descobrir móns molt diferents als que coneixem i ens portarà a viure experiències increïbles amb els nostres companys i companyes.
Tot comença una nit, quan tots els nens i nenes sortim d'incògnit, i pugem en un vaixell a cavall de les onades. Veurem països, anirem ben lluny, el món serà tan petit que podrà cabre en un puny. Un vaixell sense guiatge, un capità tronat sense carnet i nosaltres sense equipatge, perdurs en l'oceà gran i net. Només la lluna i la nit ens fan de recer i de llit, tot és aigua, tot és negre, arribarem a algun llloc alegre?
Algunes nens de la classe de 6è han preparat una coreografia per ballar davant de tota la classe. Han estat bastants dies practicant i el resultat és molt bo....
A veure si us animeu i aneu aportant cosetes divertides per omplir el blog més musical de l'escola!!!!
Amb els alumnes i les alumnes de 3 de ESO estem treballant amb flauta la BSO de "Piratas del Caribe". Aquí us deixo un enllaç per a què pogeu practicar sobre playback i veure el video de la cançó.
La música al cinema és molt important ja que ens fa imaginar-nos allò que no veiem i que a partir de la banda sonara ens podem imaginar i captar millor les emocions que el director ens proposa a partir de la película que ens mostra.
Però molt al començament, quan es va inventar el cinema, només es podia reproduir la imatge, el so encara no. Això no vol dir que no existis la música al cinema, però era diferent. So ta l'escenàri es situava un pianista que anava improvitzant melodies sobre les imatges que veia.
El xequeré és un instruments musical de percussió d'Àfrica, consisteix en una carabassa assecada amb closques cosides en una xarxa que la recobreix. Sol utilitzar-se molt en la música hausa de Nigèria.
El xequeré està fet de les menudes carabasses que creixen sobre la terra. La forma de la carabassa determina el so de l'instrument. Un shekere es fa assecant la carabassa durant diversos mesos, llavors es treuen la polpa i les llavors. Després que és fregat, s'afegeix la xarxa amb les closques, així com el color. L'instrument és usat tradicionalment, encara que també s'utilitza per a la música popular. Quan es toca és sacsejat i/o colpejat contra les mans.
Quadres d'una exposició és una famosa suite de quinze peces musicals, composta per Modest Petrovich Mússorgski el 1874. Mússorgski va escriure l'obra per a piano, però possiblement és més coneguda per les distintes orquestracions i arranjaments d'altres músics i compositors. Mússorgski va compondre l'obra en commemoració al seu amic, l'artista i arquitecte Viktor Hartmann, que havia mort amb només 39 anys l'any anterior. El títol original de la suite fou Hartmann.
Si cliqueu sobre la imatge us durà a una activitat on treobareu alguns dels quadres més escoltats d'aquest compositor. És una Audició Activa on podreu anar veien imatges i escoltant la música representativa de cada quadre.
També podeu trobar més informació en l'enllaç següent.
Hem estat treballant els instruments de vent o aeròfons, i hem descobert que a part de diferenciar-los pel seu so i pel seu material de construcció, els podem classificar segons la seva embocadura i la seva forma de fer-los sonar.
Per acabar d'entendre el sistema de les embocadures treballades aquí teniu un enllaç que ho explica molt bé.
Comencem el segon trimestre i ho fem amb una cançó amb flauta molt divertida i molt fàcil. Perquè ens acostumem a tocar amb bases musicals i seguir un ritme clar, la podeu preparar amb la música que us deixo a continuació, sols cal que us aprengueu les notes i seguiu la música, us sortira genial!!
La mitologia grega explica l'origen de a Flauta de Pan, al que també anomenen syrinx polycalama (siringa de moltes canyes), com a resultat de l'amor del deu Pan vers la nimfa Siringa.
La flauta de Pan,conegut també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un instrument de vent compost originalment d'un conjunt de tubs sonors ajuntats per diferents procediments, que produeix un so semblant al de la flauta travessera. Sovint s'utilitzen canyes, tapades per un extrem.
Arreu del món podem trobar una gran varietat de formes i variacions d'aquesta flauta. Els materials utilitzats per a la seva construcció són també molt variats. Independentment de la forma que prengui o de l'època històrica on hagi aparegut, totes aquestes flautes deriven d'un arquetipus comú: algunes canyes (canyes, bambús, etc) reunides per a confegir un instrument musical.
Trobem flautes de Pan a Europa, a Àsia, a Amèrica, a Oceania i a l'Àfrica. Aquestes flautes porten naturalment nombrosos noms diferents pel món i "Flauta de Pan" és només el nom genèric per al conjunt de les flautes que pertanyen a aquesta família d'instruments de ven.
LA FLAUTA DE BEC, UN INSTRUMENT ANTIC I MODERN
És un dels instruments més primitius i comuns en totes les grans civilitzacions. Amb la forma actual van arribar d'Àsia a Europa durant l'Edat Mitjana. Al segle XVI ja trobem famílies senceres de flautes, molt importants durant el renaixement i barroc.
Tub, generalment de fusta, que conté a l'extrem un bec o embocadura que s'adapta als llavis de l'instrumentista. Té un forat estret i rectangular a la part superior amb un bisell perquè xoqui el corrent d'aire, sortint part del doll a l'exterior i l'altre es dirigeixi amb força a dins del tub.
El cos de la flauta de bec, que fa la funció de caixa de ressonància, és un tub obert amb 8 forats, set a la part anterior i un a la posterior. Quan més forats es tapen més llarg és el recorregut de l'aire i per tant més greu és el seu so.
També trobem flautes de plàstic, bany, metall, terrissa... tot i que la majoria són fetes de fusta.
Ja arriba el Nadal i hem d'estar tots ben preparats i preparades, i com fer-ho millor que aprenent-nos les Nadales que aquest any us proposo. És un recull diferent i divertit, i espro que us agradi tant a petits com als més grans de la casa.
Aquí podeu escoltar totes les Nadales que aquest any farem a l'escola, les teniu amb lletra o només amb música, com vosaltres vulgueu:
Ara us deixo les lletres perquè pogueu anar practicant:
Aquesta és la llista de totes les Nadales d'aquest any, sols cal que cliqueu al damunt i us les podreu descarregar. A la llista també trobareu les instrumentacions amb les que cantarem l'últim dia davant de tota l'escola:
El lloc i el moment en què va néixer la música és un dels misteris de la història, però es creu que és tan remota com l'home i que va sorgir com una necessitat de l'home d'expressar els seus estats i emocions per mitjà d'una expressió sonora .
Es creu que la música i els instruments musicals van aparèixer per imitar alguns sons de la natura (cant de les aus, trons , etc .), o per comunicar-se amb els seus déus per mitjà de sons diferents al seu llenguatge en les seves creences religioses. Aquests sons els feien amb la veu i rústics instruments, així doncs, per exemple, per apaivagar la ira dels déus o per allunyar els esperits malignes cantaven, ballaven i feien tocs amb instruments primitius .
La idea de construir un instrument per a produir sons comença amb els sorolls o sons que l'home fa amb el seu propi cos: la veu, el xiulet, el xoc de palmes, el cop amb els peus a terra i el cop amb les mans sobre el tòrax, les cuixes i en altres parts del cos, són els primers antecedents dels instruments musicals.
Després, l'enginy humà va anar creant i desenvolupant una gran quantitat d'instruments que es van anar perfeccionant fins a aconseguir avui un nivell de gran qualitat tècnica i artística .
L'enorme varietat instrumental va provocar la necessitat d'establir un ordre o classificació, la més senzilla els divideix en tres grups: Instruments de Percussió, Instruments de vent iInstruments de corda (clicqueu aquí "Instruments Musicals"si en voleu saber més...).
JOCS I ALTRES CURIOSITATS
Aquí teniu un joc anomenat Orchestra, on heu de reconéixer el timbre dels instruments que la formen. Cliqueu a la imatge i se us obrirà una nova finestra. Per començar a jugar, heu de prèmer play, desprès start i reconéixer el so de l’instrument que sona. Si l’endevineu se us col.loca dins de l’escenari. Per continuar amb el següent instrument, cliqueu next. Al final, quan els heu endevinat tots, toquen un fragment sencer.
Us proposo també l'audició de la Guia d'orquestra per a joves de Britten, una obra creada amb clara intenció pedagògica que intentava acostar-se al món de l'orquestra presentant cadascun dels seus instruments. Us asseguro que us agradarà molt, a més, en cada fragment se us mostra la família de cada instruments que sona. A més, també teniu una activitat CLIC per tal de poder aprendre alguna coseta més sobre els instruments però d'una forma més divertida.
No és estrany que la música es presti al joc. I que la seva relació amb els jocs de paraules sigui tan estreta. Només cal anar a buscar l’origen del nom de les notes musicals que utilitzem avui dia.
Cap a l’any mil-i-poc un monjo italià anomenat Guido d’Arezzo (995-1050) va proposar el que ara es coneix amb el nom de “solmització”, és a dir, cantar les notes no amb qualsevol so o vocal sinó amb un nom. Per posar-hi nom va agafar un himne dedicat a Sant Joan Baptista i va iniciar cada línia de l’himne amb una nota diferent, en progressió ascendent grau per grau, de manera que a la primera síl·laba del primer vers li corresponia el so que ara coneixem com a do, a la segona línia el re i així successivament. El text és el següent, i a sota hi teniu el so amb què (més o menys) es devia cantar:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve poluti
Labii reatum
Sancte Ioannes
Quan cantaven aquest himne allargaven el so de la primera nota de cada línia i, per tant, pronunciaven una síl·laba. El resultat va ser que, per als set sons de l’escala occidental van quedar posats set noms: ut, re, mi, fa, sol, la, si (inicials de Sancte Ioannes). La proposta va tenir èxit i a poc a poc es va anar estenent especialment pels països llatins.
Guido d’Arezzo també és conegut per la invenció de la plantilla sobre la qual escrivim la música: el pentagrama. En realitat, ell va inventar el tetragrama (només amb quatre línies), però més endavant es va incorporar una línia més. De la mateixa manera, la nota “ut” va ser substituïda per “do”, que és més fàcil de pronunciar i es presta millor a la solmització (encara que als països francòfons encara ara es fa servir la denominació “ut”).
L’enigma que es planteja és el següent: ¿per què se li va dir “do” i no, per exemple, “ma” o “pi” o “lum” o vés a saber què?. Diuen que, segurament, “do” es refereix a deunostusenyó, és a dir Domine. Ja pot ser, però a mi sempre m’havia agradat més pensar que li van posar “do” en homenatge a Gui-do, autor de l’invent. La resposta a tot plegat, però, se’m va fer evident quan vaig descobrir que l’autor que va proposar el canvi de “ut” per “do” va ser el musicòleg italià Giovanni Battista Doni (1594-1647). Increïble! El senyor es deia Doni! Lògicament, a la nota en qüestió li va dir “do”, i si hagués volgut canviar-ne alguna altra, l’hauria anomenada “ni”. L’excusa del “Domine” li va venir molt bé, però no hi ha dubte que posant-li “do” a la nota, en Doni es va quedar a gust.
Per ser del tot precisos hem de dir que la nota “si” també va rebre aquesta denominació amb posterioritat a Guido. Però amb aquesta discussió entraríem en temes de teoria musical que no venen al cas. El que sí que és el cas és que l’origen del nom de les notes musicals es deu a un preciós acròstic sil·làbic: un joc com un altre que va tenir prou d’èxit.
Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:
Per aprendre una miqueta més i practicar amb el nom de les notes us deixo un joc molt divertit...
Sud-àfrica acull nombroses ètnies singulars , potser l'ètnia Zulu sigui una de les més conegudes . El poble Zulu és un gran defensor de la seva cultura i tradició (a continuació en aquest vídeo veurem un ball típic), que ha lluitat contra vent i marea per no ser ciutadans de segona classe i per tenir les seves terres ancestrals .
Potser el personatge més rellevant i conegut del poble Zulu és Shaka Zulu , el rei Zulu que va transformar una tribu a la nació més guerrera d'Àfrica. Un poble en el qual les dones s'encarreguen de l'agricultura, les tasques de la llar, la cria dels nens, mentre que els homes es dediquen més a la gandería ia defensar el seu territori
Aquests Zulu que ballen en aquest vídeo són d'una zona molt propera a Isandhlwana a la província de KwaZulu - Natal (Sud-àfrica), el lloc on es va lliurar la sagnant batalla d'Isandhlwana en la guerra Anglo - Zulu. Aquesta va ser la primera derrota de l'exèrcit britànic a l'Àfrica .
Els descendents d'aquells guerrers ens regalen avui aquest ball pròpiament Zulu.
La feina d'un director/a d'orquestra és difícil, bé, difícil, difícil no, més aviat de responsabilitat i que requereix molta dedicació. Us heu fixat que dels músics també se'n diu intèrprets, això és perquè allò que fa el músic quan llegeix una partitura és interpretar allò que a través de la notació escrita el compositor volia expressar. Doncs, de fet, aquesta és la missió principal del director, fer que el conjunt de tots els instruments que componen l'Orquestra transmeti el més fidelment possible allò que el compositor volia expressar.
Com que tots els músics han portat els seus instruments, els directors/es no són menys i també tenen les seves pròpies eines les quals utilitzen per a la seva tasca: la batuta, el diapasó i el metrònom (ja els coneixerem en una altra ocasió).
Per veure bé la tasca d'un director hem vist dos videos, els primer ens mostra els més grans directors de la història de la música, i el segon els directors més divertits que hem pogut trobar...
Us deixo també un joc divertit per ser directors d'orquestra en un dia, espero que us ho passeu molt bé!!!
El Trencanous és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski i explica un conte de Nadal. La revetlla de Nadal, una nena anomenada Clara prepara el Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família. Un padrí arriba i comença a repartir joguines i regals entre els presents...
A la pestanya destinada a AUDICIONS, podeu trobar tota la música de "El Trencanous" de Piort Illtx Txaikovski, espero que us agradi.
La improvisació en la música es manifesta en una multiplicitat de situacions i modalitats. És una pràctica força viva en l’actualitat i amb unes profundes arrels històriques que li permeten assumir significats socials i valors artístics molt diferents. Aquest llibre és una introducció a la creació extemporània a partir de sis situacions exemplars: els cants improvisats, les llibertats d’orgue, el virtuosisme dels intèrprets, el jazz, la improvisació total i l’educació musical. L’autor presenta com s’entén la improvisació en aquests àmbits i algunes de les interpretacions que s’hi han associat per comprendre més en profunditat les actituds i els valors que s’hi manifesten. Una comprensió necessària per apropar-nos a una pràctica social perfectament integrada en les músiques del nostre entorn, tant actual com del passat.
Si voleu saber una miqueta més us deixo un enllaç amb molta informació sobre la Improvització Musical:
